divendres, 14 de desembre del 2018

Cranc pla: ha vingut per quedar-se

La globalització no només es nota en els canvis migratoris de les poblacions humanes, també es nota en la diversitat del nostre patrimoni natural. Aquest és el cas del cranc pla (Percnon gibbesi), espècie que de forma natural viu al Pacífic i Atlàntic tropicals i subtropicals, i que està colonitzant ràpidament el Mediterrani. Encara no sabem com afectarà aquesta espècie al nostre mar, però segurament tindrà un efecte al ecosistema d'aquest mar. Com ha arribat? No es sap del cert, però probablement haurà arribat en forma de larva, dins un tanc de llast d'un petroler provinent del Golf Pèrsic o de l'Indic.

Cranc pla al port d'Arenys.

Cranc pla a la Cala Sant Francesc.
Dos crancs plans a Tossa

dimecres, 5 de setembre del 2018

El monstre del mar, el congre

Per desgràcia, costa molt veure un dels peixos més magnífics del nostre mar,elcongre (Conger conger). La pesca professional, de tota mena, i la pesca amb apnea, ha fet que sigui rar a llocs poc fondos. És un peix que és molt conegut, però poca gent l'ha vist viu en en el seu ambient natural, per contra no és rar veure'l a la peixateria.

De forma natural pot viure entre els 0 i els 1000 metres de fondària. El que segurament no sap gaire gent, és que com el seu parent l'anguila, només és reprodueix un cop a la vida, després mor. El congre assoleix la maduresa sexual entre els 5 i els 15 anys d'edat, i pot arribar al metre i mig. per desovar utilitzen determinades àrees del Mediterrani i a l'Atlàntic just davant Portugal. La femella produeix varis milions d'ous. Les larves que en sortiran colonitzaran les aigües costaneres.

El congre és un peix carnívor i voraç, depredador nocturn sobre altres peixos,crustacis i cefalòpodes.

Quan veieu un congre al mercat, penseu com li costa reproduir-se... el del mercat no ho ha fet... ni ho farà.






dimarts, 15 de maig del 2018

Invasió al·lienígena, les barquetes

Aquesta primavera està sent molt espectacular meteorològicament parlant. El mar després d'un hivern molt mogut, a causa de vents i temporals, els nutrients del fons han arribat a la superfície i això ha estat el detonant per un "bloom" de plàncton. Aquest fenomen ha fet que molts animals gelatinosos, Meduses, salpes i ctenòfors, hagin proliferat enormement.

Aquest és el cas de les barquetes (Velella velella), espècie de celenterat.... no de medusa, com a molts llocs (premsa, TV, etc) ens han fet creure. Aquests organismes són sifonòfors, a diferència de les meduses, no estan formats per un sol individus, com les meduses, si no que en realitat són colònies de diferents individus, cada un d'ells especialitzat en una funció. Alguns zooides (individus) estan especialitzats, en l'alimentació, altres en la flotabilitat i d'altres en la defensa o la reproducció. L'associació és tan perfecte que semblen un sol individus.

Les barquetes tenen un zooide en forma de vela, que els dona el nom popular i científic, que fa de vela, fent que la colònia s'arrossegui per la superfície del mar en funció de les seves brises i vents.

Aquest any centenars de milions han aparegut a les aigues catalanes, i moltes han arribat a avarar a les nostres cales i platges. Per sort, són totalment inofensives... i no les veiem com un inconvenient per a la neteja de les platges, sinó de que el nostre mar no és una piscina, és un mar viu!!
Acumulació de barquetes

Barqueta vista des de sota on es veuen els zooides alimentaris en forma de tentacle

Barquetes

Barqueta amb la seva vela

divendres, 6 d’abril del 2018

Un bri d'esperança, l'evolució en directe!!

A l'última entrada, parlava del'extinció massiva de les nacres (Pinna nobilis) a la Mediterrània Occidental. Doncs bé, sembla que hi ha esperança!!! S'està trobant a Balears, País Valencià i fins i tot Catalunya, individus que han sobreviscut a la plaga, individus resistents, que serà sobre aquests on es fonamentarà la recuperació de l'espècie.

En aquests moments entens la importància de la diversitat en una població, un concepte darwinià, motor de l'evolució que fa que les espècies es puguin adaptar als canvis del medi o a catàstrofes. Que vol dir això? Doncs que en una població d'individus d'una mateixa espècie hi ha una diversitat, a causa de les mutacions i la reproducció sexual (que les nacres gasten moltes energies en fabricar gàmetes, i produir molts descendents). Això fa que no tots siguin idèntics i per tant no els individus els afecti igual la malaltia. Així els que resisteixen la malàtia trametran aquesta resistència als seus descendents i l'espècie podrà sobreviure a la catàstrofe.

Sembla que em passat de "l'extinció en directe" a "l'evolució en directe".

Nacra viva fotografiada el passat dia 3 d'abril a Cala Bona.
 


Extinció en directe?

Quan vaig començar a fer esnòrquel intensament, al juliol de 2016, em va sorprendre la quantitat de nacres (Pinna nobilis) que trobava. Aquesta espècie endèmica de la Mediterrània, ja va merèixer la meva primera entrada al blog. Per desgràcia ja el 2015 es produeix una gran mortalitat d'aquest musclo impressionant a Andalusia, a Balears i al País Valencià. Doncs bé, a Catalunya ens n'havíem lliurat fins aquest passat hivern.

Aquests mol·lusc bivalve, es veu afectat per un protozou que també afecta als musclos domèstics, i està fent estralls.

El Ministerio de Medio Ambiente, va recollit uns 500 exemplars de la població catalana durant el mes de setembre per mantenir un reservori d'aquesta espècie, i poder-la re-introduir...

De moment sembla que l'espècie se'ns escapa de les mans... ho permetrem?

Nacra viva trobada al més de novembre a la Cala Bona
Nacres ja mortes trobades el mes de gener, a Cala Bona

diumenge, 25 de febrer del 2018

Animals al·lucinants, nudibranquis III

Les espècies de nudibranquis no deixen mai de sorprendre. Algunes són de colors vius, formes ... però aquesta setmana,per fi he trobat una de les espècies més al·lucinants, el Janolus cristatus.

Aquest mol·lusc fa una posta característica, i és fàcil de trobar ara a l'hivern a poca fondària. Doncs bé, aquesta setmana he aconseguit trobar un adult... animal increïble. L'adult té unes prolongacions que fa que sembli més una anèmona que no pas a un mol·lusc gasteròpode. Aquest s'alimenta de briozous de varies espècies.



Detall d'un adult suspès del revés, cap a la dreta, cua a l'esquerra (a la Cala Sant Francesc).

Adult de Janolus i un Polycera quadrilineata (nudibanqui petit groc a l'esquerra)

Posta de Janolus a la Punta s'Agulla.

dijous, 1 de febrer del 2018

Animals de colors,nudibranquis II

Sempre quan fas esnòrquel hi ha grups d'animals que posen una nota excepcional a la capbussada. Aquests són els nudibranquis, i sobretot algunes espècies que trobar-se amb elles és increïble, doncs sorpren que siguin espècies mediterrànies. Aquest és el cas de Felimare villafranca, nudibranqui blau molt bonic, i semblant al Felimare orsini,del que ja hem parlat en aquest bloc.

La seva espectacular coloració, és en realitat un avis als depredadors de la seva toxicitat. Els científics anomenen aquest fenomen coloració aposemàtica. El més sorprenent és que els tòxics no els produeix el nudibranqui, sinó que els adquireixen de les esponges de les que s'alimenten.

El nom de villafranca d'aquesta espècie no té res a veure amb el Penedès, si no que els primers individus amb els que es va descriure l'espècie eren de Vilafranche sur le Mer, a França.

Felimare villafranca sobre una esponja de les que s'alimenta