dijous, 15 de desembre del 2016

Flors al mar? No, el cuc de closca

Quan mires sota el mar trobes animals que són tan diferents als que trobem a terra, que bé podrien ser d'un altre planeta. Segur que cap guionista de ciència ficció es podria imaginar aquests organismes. Aquest és el cas del cuc de closca (Serpula vermicularis). Aquest és un cuc anèl·lid poliquet que viu dins un tub calcari. Com que no pot moure's  a buscar l'aliment, ha d'esperar  a que aquest li arribi, i per això té un preciós plomall que utilitza per capturar el plàncton del que s'alimenta.
 

Cuc de closca a la Cala Sant Francesc, Blanes.

Detall de les brànquies, que utilitza per filtrar el plàncton.

Parella de cucs de closca

Parella de cuc de closca, amb una bavosa menuda al darrera.
 Aquest cuc té la peculiaritat que quan es sent amenaçat és tanca dins el tub i el tanca amb un opercle.

Cuc de closca tancat dins el seu tub i tapat per l'opercle a la Punta Santa Anna, Blanes

dijous, 10 de novembre del 2016

Coralls al Mediterràni? la madrèpora!!!

Quan pensem en coralls, la nostra ment viatja a mars llunyans i càlids, com el Mar Roig, el Carib, etc... Doncs anem errats, perquè a la Mediterrània hi ha vàries espècies de corall. Aquest és el cas de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa), un hexacoral·lari calcari, pertanyent a un grup típic de mars tropicals, però aquest representant és endèmic a la nostra mar.


Dos fotografies d'una madrèpora a la Cala Boadella, Lloret.

Els coralls són animals colonials formats per un conjunt d'individus clònics anomenats pòlips. Com tots els celenterats (meduses, anemones, gorgònies i coralls), els individus tenen boca i anus en el mateix orifici que normalment està rodejat de tentacles. Els pòlips es reprodueixen asexualment per gemmació. No s'ha descrit a les colònies de madrèpores la reproducció sexual. S'ha descrit colònies que tenen uns 300 anys d'edat!!!

Detall dels pòlips d'una madrèpora de la Cala Boadella, Lloret.
·

Dos fotos d'una madrèpora a la Punta s'Agulla, Blanes

Els tentacles dels pòlips, com tots els celenterats, estan rodejats d'unes cèl·lules urticants anomenades cnidoblasts. Els coralls madreporaris s'alimenten capturant el plàncton amb els seus tentacles, però també obtenen energia de les algues simbionts que tenen anomenades zooxantel·les. Aquestes algues fan la fotosíntesi i ajuden al corall a alimentar-se, en alguns casos li proporcionen el 90 % dels seus requeriments energètics. Per aquest motiu la madrèpora només pot viure en fons rocosos i ben il·luminats, entre els 2 i 50 metres de fondària.

Pòlips a la Cala Sant Francesc.

S'aprecia molt bé la tonalitat verdosa dels individus.

Detall d'un pòlip d'una colònia de la cala Sant Francesc. S'aprecia el color verd a causa de les zooxantel·les.
Per l'estrès mediambiental, sobretot per l'escalfament de l'aigua, els pòlips poden perdre o digerir les algues simbionts i per tant perdre el color marró verdós i esdevenir blancs. Aquest fenomen és conegut per la paraula anglesa "Bleaching" que vol dir emblanquiment. Si les condicions no milloren i els pòlips no recuperen les zooxantel·les, apareix l'esquelet calcari i el pòlip pot morir. El "bleaching" està causant estralls als esculls de corall mundials, i és un factor molt important a la regressió de la madrèpora mediterrània.


Colònia morta a la punta Santa Anna, Blanes. Segurament morta per "Bleaching".

Colònia amb dos pòlips emblanquits, "Bleaching", a la Cala Sant Francesc, Blanes.



diumenge, 30 d’octubre del 2016

La reina del camuflatge, l'escorpora

Fent tubo i ulleres tens la ocasió de veure els peixos com són al medi natural, i el més sorprenent és la capacitat de camuflatge que té l'escorpora (Scorpaena porcus). Aquest és un peix que te á capacitat de adoptar el color del medi. A més té unes prolongacions sobre els ulls, i ala boca que li dissimulen la silueta.
Escórpora a la Cala Sant Francesc 
Detall del cap d'una escórpora.
Escórpora al port d'Arenys
l'Escórpora és un predador nocturn que durant el dia roman amagada inmòbil al fons o en una cova o esquerda. Tot i que és molt mimètica, quan està nerviosa o espantada es torna de color vermell (d'auí el color quan és pescada).
Escórpora nerviosa a la Punta Vella d'Arenys.
Quan hi ha pocs refugis alguns cops comparteix les cavitats amb altres peixos i organismes.
Escórpora a Sant Pol de Mar, amb una anemone.
Escórpora compartint refugi amb un tord negre, dos joves de castanyola i un moret vermell.

Dues escórpores, una xuia i un espatarc compartint refugi

Escórpora a la Punta Santa Anna.

L'escórpora un mestre de l'engany que ocupa els ambients rocosos del nostre litoral, un prodigi de l'adaptació. No l'imagineu només dins la sopa o Bullabessa

Escórpora a Sant Pol


Detall de l'ull.

dimarts, 25 d’octubre del 2016

Una peix rar i magnífic, la morena

Fent tubo i ulleres mai vaig pensar que podria veure un peix tant especial i emblemàtic com la morena (Muraena hel·lena), Doncs bé, tot i que no és fàcil és possible veure-la fent snorkel.

Aquest peix està emparentat amb l'anguila i el congre. És un eficient predador nocturn de peixos, crustacis i pops. Durant el dia roman en repòs en esquerdes de fons rocosos.

Morena nedant a 12 metres a la punta Santa Anna.

Morena a 3 metres de fondària. S'aprecia les seves punxegudes dents

Afegeix la llegenda
Aquest peix és força territorial, i té varis caus on amagar-se. Això per desgràcia la fa vulnerable als pescadors amb fusell submarí.

Té una mossegada força perillosa a causa de una secreció hemolítica de la seva mucosa del paladar, ara bé, per sort no és un animal agressiu amb els humans.

Morena a tres metres de fondària a la Cala Sant Francesc.


Al seus amagatalls conviuen amb gambes netejadores de la espècie Lysmata seticaudata. Aquestes aprofiten les restes de les preses de les morenes, i fins i tot li entren a la boca per netejar-la entre les dents.

Morena a la seva cova amb les gambes netejadores.

dijous, 22 de setembre del 2016

De la mar el mero...

Una de les coses que més m'ha sorprès aquest estiu fent tubo i ulleres intensament, és l'abundància del mero (Epinephelus marginatus) a quasi a tot arreu. Segurament la dita en castellà "de la mar el mero y de la tierra el carnero", es debia referir en una època que el mero era un peix molt freqüent.

Mero fotografiat a Sant Pol de Mar.
Curiosament es troba individus petits dispersos per tota la costa, des de forats en roques i espigons de ports o de defensa. El problema és que és una espècie molt vulnerable a la pesca submarina, i no és legal pescar-lo amb menys de 45 cm. Això és greu, doncs no es reprodueix fins a assolir els 5 anys d'edat, molts anys per una espècie de creixement lent, i molts cops se'l pesca abans de que s'hagi pogut reproduir i a les nostres poblacions hi ha molt pocs individus madurs sexualment. A més és un peix hermafrodita proterigínid, això vol dir que primer és femella i després mascle. les femelles maduren sexualment als cinc anys i entre els 7 i 10 anys es transformen en mascles, per tant els mascles tenen una talla més gran que les femelles, i són més escassos.

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes. 

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes

Anfós fotografiat a la Cala Sant Francesc, Blanes
Alguns mascles poden assolir els 150 cm i uns 50 kg de pes.
Viuen en coves o esquerdes i són molt territorials.

 
Cavitat ocupada per dos meros. El més groc és el més jove.
 El mero és una espècie emblemàtica de la Mediterrània, deixaràs que ho continuï sent?




dijous, 15 de setembre del 2016

Un peix comú... però espectacular

Si algun dia us animeu a fer tubo i ulleres segurament el primer peix que veureu, per mida i abundància, la Saupa o Salpa (Sarpa salpa). Pot assolir la mida de uns 50 cm i és l'únic espècie de peix Mediterrani que en estat adult és estrictament vegetariana. S'alimenta d'algues i fanerògames marines.

Mola de saupes a la Cala Boadella.
Mateix grup de saupes.
  És hermafrodita proteràndric, és a dir primer és mascle i després és femella.

Enorme mola a la Punta Vella, Arenys de Mar

Gran mola a Arenys de Mar, a la Punta Vella

diumenge, 4 de setembre del 2016

El més llest dels senzills,... el pop roquer

Sempre m'ha fascinat el pop (Octopus vulgaris), sobretot per la seva forma, digne d'un ésser d'un altre planeta, flexibilitat i versatilitat. Ocupa diversos ambients, des de fons sorrencs, a rocosos i espigons de ports.

Aquest mol·lusc cefalòpode, s'alimenta de tot el que pot capturar, crustacis, mol·luscs o peixos.

Pop petit a Calella de la Costa.

Pop a Calella.

Pop a Calella.

Pop a Calella.
 De mitjana la vida és d'entre dos i quatre anys. La femella un cop feta la posta vigila els ous i un cop eclossionen sol morir.

És famós per la seva flexibilitat, fet que li permet entrar i amagar-se en escletxes més estretes. El que no és tant conegut és la seva intel.ligència, és el més savi dels invertebrats (animal sense vertebres), fet que li permet distingir objectes i aprendre.  

Pop fotografiat a Arenys de Mar.
També té una alta capacitat de canviar de forma i de color fent que tingui una capacitat de mimetisme espectacular. També canvia de color segons el seu estat d'ànim.

Pop canviat de color a Sant Pol.

Detall del mateix pop.
Té una visió molt bona i el seu ull és extraordinàriament semblant al dels vertebrats (els que sí tenen columna vertebral), però no tenen la retina invertida com aquests. Això demostra que la evolució ha "inventat" dos cops els ulls amb cristal·li en dos grups diferents, vertebrats i mol·luscs cefalòpodes.

Detall de l'ull i l'espiracle d'un pop de Sant Pol.

Quan es molestat el pop llença una taca de tinta per defensar-se dels seus predadors, distraient-los l'atenció. A més fuig a reacció expulsant aigua per l'espiracle.

Pop fugint a Calella.

A partir d'ara quant et mengis un pop... amb ceba o a la gallega, pensa que era un prodigi de l'evolució.