dimarts, 20 de juny de 2017

Una gamba increïble, la gamba comensal

Fer esnòrquel no deixa de sorprendre. Avui he descobert un animal excepcional, que ja havia vist en fotos, però no pensava que jo el veuria. Aquest animal és la gamba comensal o gamba d'anemone (Periciclemes ametbysteus). Aquesta gamba és transparent, però amb un disseny espectacular, amb taques de colors dignes d'una espècie tropical, ... però no, és una gamba endèmica de la Mediterrània. Aquest animal és comensal (vol dir que s'aprofita d'una altra espècie però sense causar-li cap perjudici) de vàries espècies d'anemone, animal celenterat urticant, on hi busca protecció.

La gamba és un espècie omnívora i busca el menjar prop de la protecció de l'anemone.

Gamba comensal a la Cala Sant Francesc. Es veu molt bé ue està sobre una anemone.


Tentacle de l'anemone que toca la gamba, però aquest és immune al seu verí


dilluns, 12 de juny de 2017

Flors al mar, no anemone groga

Fent esnòrquel, fas una classe de zoologia cada dia. Una de les coses més sorprenents és que coneixes animals, que en alguns casos semblen més plantes, o el concepte que tenim de les plantes que no pas animals. Aquest és el cas d'un cnidari antozou, l'anemone groga incrustant (Parazoanthus axinellae). Aquest cnidari, emparentat amb meduses i coralls, i com ells només te boca i no anus. Viuen enganxats a la roca o sobre esponges a llocs foscs on no hi poden viure algues. Allà esperen que l'aliment arribi als seus tentacles. Es reprodueixen asexualment per gemmació, és a dir creixen nous individus de la base dels més vells, sent tots els individus clons.

Catifa de pòlips a Cala Rustella, Roses

Catifa que tapissa una paret a cala Rustella, Roses


Colònia a una cova de la Cala Foradada, Palamós.
Detall de la colònia a la Foradada

Individus a Punta Santa Anna, Blanes.

Detalls dels pòlips
Pòlips a Punta d'Agulla, Blanes, 

divendres, 21 d’abril de 2017

La reina dels crustacis, la llagosta

Aquesta si que no me l'esperava, veure una llagosta a una fondària assolible. Això és que ha passat aquesta setmana, he vist una llagosta (Palinurus elephas), i no era dins una cassola. Aquest seria un animal comú si no fos per la sobrepesca, tant comercial com "esportiva".

És un animal nocturn, i durant el dia s'amaga en coves o esquerdes d'on només en sobresurten les seves característiques antenes. A la nit surt a alimentar-se d'invertebrats, sobretot cucs i crancs, així com carronya.

Quan en mengeu alguna... penseu que costen molt de trobar.




dilluns, 3 d’abril de 2017

Un barrufet de mar? No un opistobranqui

A mida que passen els dies més em sorprèn el que està a l'abast de una simple cabussada amb tubo i ulleres. El passat dia 17 de març en una capbussada a la Punta s'Agulla ja sortint i amb el cos ben fred, un reflexe blau es divisava entre les algues vermells. En apropar-me, "bingo", un somni fet realitat, i només a un metre i mig de fondària, un nudibranqui blau!!! No arribava a un centímetre, però la seva bellesa destacava sobre les algues vermelles, per on s'arrossegava. Un com ja fora l'aigua i en poder classificar les fotos, es tracta d'un exemplar de Felimare orsinii, preciós animal que no té pas un nom popular que li faci justícia, llàstima. Potser per la seva mida petita, no arriba als 15 mm, ha passat desapercebut i per tant no té lloc a la cultura popular.

Els opistobranquis són un grup de mol·luscs gasteròpodes (grup dels cargols i llimacs), que tenen les brànquies a la par posterior del cos. Al cap tenen com unes antenes o plomalls (rinòfors), que els serveixen com a òrgans dels sentits.

El sorprenent del color és a causa de la toxicitat de la pell que s'emmagatzema en unes estructures dèrmiques, i la coloració cridanera adverteix als seus possibles depredadors que és verinós (això se'n diu aposematisme).

Doncs bé si aneu a la platja mireu bé lo petit, potser us endureu una gran sorpresa.




dilluns, 13 de febrer de 2017

Hi ha vida després del temporal, la rabosa groga

Després  d'aquests episodis de Gregal i llevant, el nombre i mida dels peixos que es pot veure fent snorkel, ha baixat moltíssim, en nombre i en mida.

De totes formes hi ha un indici de que no tot està acabat. Aquest és el cas de la rabosa groga (Tripterygion delaisi), que just ara els mascles comencen a adoptar la seva coloració nupcial, i adquireixen un comportament territorial.

El mascle d'aquesta espècie defensa un territori d'un metre quadrat, i festeja les femelles que se li apropen. Un cop han post els ous, el mascle els vigilarà fins que aquests eclossionin. La femella té uns colors molt més discrets.

Mascle adquirint la coloració nupcial, a la Cala Sant Francesc.

Detall del cap del mascle
 
Detall del mateix mascle 15 dies més tard.

El mateix mascle.

Detall del cap del mateix mascle 15 dies més tard.
 
 
Femella de rabosa groga.


dimarts, 31 de gener de 2017

Semba ben bé d'un altre planeta: la sèpia

Avui ha estat un dia excepcional, d'entre mig de la cripsi (facultat de mimetitzar-se en un ambient), ha aparegut un animal fantàstic, com un fantasma, la sèpia (Sepia officinalis). Els cefalòpodes són coneguts, a part de ser utilitzats com tapes i racions, pel seu ràpid canvi de color. Aquest canvi de color els serveix per comunicar-se o per camuflar-se. Aquest últim els serveix per amagar-se dels seus predadors o de les seves preses, ja que la sèpia és un animal depredador sobretot de crancs i gambetes, tot i que també s'alimenta de peixos.

El seu os, que és conegut perquè es posa al canaris per esmolar el bec, és un complex òrgan de la flotabilitat, doncs a diferència del pop, la sèpia és una molt bona nedadora

A partir d'ara, quan mengeu mandonguilles amb sèpia o "chocos", penseu que abans eren un animal dels més excepcionals que tenim al món.

Sèpia camuflada al fons rocós a la Cala Sant Francesc, Blanes.

La mateixa sèpia a punt de tirar-me tinta, amb una segona sèpia al darrera, a la Cala Sant Francesc.


Però que fan les sèpies al gener tant a prop de la costa? Doncs és just ara quan fan el festeig i la posta. Les sèpies busquen un suport dur, roca, alga, corall, o alguer, per fixar els seus ous un cop ja fecundats. Aquests són negres amb forma de pilota de rubby.

Ous de sèpia, fixats a la roca.
 
Ous de sèpia, fixats a la roca.


dimecres, 11 de gener de 2017

Cucs espectaculars, les palmeretes

Un dels invertebrats més espectaculars quan et submergeixes al Mediterrani és la palmereta (Sabella spallanzanii), cuc poliquet de fins a 40 cm de llarg. Viu fixe enganxat en un substrat dur, i té un tub queratinós, d'un sobresurt un plomall espectacular en forma espiral, de color carabassa i groc, que utilitza per capturar el plàncton de que s'alimenta.

Palmereta a Sant Pol de Mar
Detall dels filaments del plomall.

Palmeretes al port d'Arenys.
Detall del plomall
Exemplar a Sa Palomera, Blanes, on es veu perfectament la forma d'espiral del plomall.

Detall del mateix individus.